Risotto amb bolets

Sempre que l'he fet ha tingut un èxit!!!!!!!! i és molt pràctic pq deixes fet el sofregit el matí i just quan arriben els convidats, a temps d'estar xerrant una estona i fer l'aperitiu, se't fa  l'arròs.

50gr de formatge parmesà

mantega tallada a trossets
200gr de ceba

bolets variats (jo utilitzo una bossa de bolets congelats de La Sirena)

oli
350gr d'arròs
1 cervesa

700gr de caldo de verdures molt calent (o de pollastre)
sal


Preparació

Si tens thermomix o un aparell similar, pots ratllar el parmesà 10 segons a velocitat progressiva 5-10, sinó és millor comprar-lo molt. Retira i reserva

Fes un sofregit amb la ceba ben trossejada i l'oli. Quan ja estigui rosseta afegei-hi els bolets i ves-ho remenant a foc lent durant 10 minutets.

Incorpora l'arròs i remena-ho amb el sofregit. A continuació hi afegeixes la cervesa i ho deixes 5 minuts sense tapa perquè s'evapori l'alcohol. Afegeix el caldo ben calent i la sal. A partir d'aquí ja és a ull, segons l'arròs que hi tiris i el què trigui a coure's. Quan l'arròs ja estigui al dente i quedi una mica caldós, s'hi afegeix el parmesà i la mantega i es remena just abans d'apagar el foc i deixar-ho reposar tapat un parell de minuts.

Ja es pot muntar el plat.

Si es vol fer en plan pijadeta, es pot enmotllar i al damunt s'hi posen 3 o 4 talls de pernil d'ànec i s'espolvoreja amb més formatge parmesà.

ESTÀ SUPER BO I NO ES TRIGA NI MITJA HORETA A FER-LO!!!!

Aperitius amb pa de motlle

Si se us acosten celebracions i heu de tenir convidats a casa, enlloc de fer el típic aperitiu amb olives, escopinye si patates, podeu quedar molt bé fent servir pa de motlle i el què tingueu a la nevera....

Agafes les llesques de pa de motlle i amb un corró les aplanes fins a deixar-les ben llises. Les untes amb el què vulguis (patè, formatge d'untar...) o les cobreixes amb el que et vingui de gust (salmó, pernil dolç i formatge, tonyina, bacallà fumat, etc). Després les enrotlles com si fessis un braç de gitano i les emboliques amb paper film per posar-les  a la nevera a reposar un parell d'hores. Durant aquesta estona el pa s'impregna del què l'hagis untat i quan falti poc per servir l'aperitiu, ho treus de la nevera, treus el paper film i ho talles a rodanxes.

La foto està feta abans d'acabar-los pq es vegi bé el farcit però es poden decorar amb formatge en pols, olives, olivada, un trosset de pinya, cranc, etc, etc

Aniversari a la vista!!!!!!!!

Avui el meu fill  gran fa 4 anys i ens ha demanat un "pastís de lacasitos" per portar al cole... I quan ja el teníem quasi fet m'ha demanat si un dia n'hi podia fer un NOMÉS de xocolata blancaque a ell li agrada més que la negra... doncs bé, al final, amb una mateixa recepta hem tingut 2 pastissos d'aniversari. Un pel cole i un per bufar les espelmes a casa........

I la recepta??? doncs és la de coca de iogurt de tota la vida. Simplement es guarneix per sobre com més de gust ens vingui i queda completament diferent.

INGREDIENTS:

- 3 ous

- 150 gr de sucre (la recepta original diu 200 gr)

- un iogurt

- 100 gr d'oli

- 170 gr de farina

- 1 sobre de llevadura

- 1 raig d'anís

Es barregen els ous amb el sucre, després s'abova el iogurt i l'oli i es continua remenant, per últim s'incopora la farina i la llevadura i quan està tot ben barrejat s'hi afegeix el raig d'anís al gust. S'emmotlla i cap al forn mitja horeta a 170º.

Un cop desenmotllat, cal fer volar la imaginació. Es pot farcir de mermelada, i fer les cobertures al gust de cadascú: per demà els he cobert amb dues capes de xocolata blanca en el cas del motlle-osset (fosa en la primera capa i ratllada en la segona) o bé amb xocolata negra, ratlladura de xocolata blanca i lacasitos en el cas de la segonaa foto.

Pastís ràpid de poma

Avui és el meu sant. No el celebro mai però aqt any m'ha trucat tanta gent recordant-m'ho que val la pena fer un pastisset ;)

INGREDIENTS:


- 3 o 4 pomes grans
- 2 ous
- 100 gr de farina
- 200 de sucre (jo en poso 140gr)
- 1 sobre de llevadura
- 2 cullerades de mantega fosa
- Mermelada (jo he posat almíbar fet amb sucre royal, anis I una mica d’aigua)

Guardar una poma per la guarnició. Si es vol que quedi estil coca fer servir dues pomes per la massa i si es vol que quedi tipus crema 3 pomes. De les dues maneres està bona però a mi m'agrada més tipus coca, amb només 2 pomes i 1 per la guarnició.

- Pelar i trossejar petites les pomes, incloure juntament amb la resta d’ingredients en un bol i triturar-ho amb el “mini-pimer” fins que quedi com una crema. Posar-ho en un motlle a punt pel forn.

- Pelar la poma restant, tallar-la a quarts i de cada quart fer-ne fines làmines que utilitzarem per guarnició i les disposem damunt de la massa en forma circular.

- Posar al forn, 10 minuts a 200º I 15 minuts més a 180º. Un cop comprovem que ens surt un ganivet net, sense parar el forn, pinzellem la superficie amb l’almibar o la mermelada i ho continuem fornejant cinc minuts més,

Deixem refredar, desenmotllem i llesta per servir!

Cigrons amb espinacs

Avui és el dia de la tornada al cole i se suposa que el de la tornada a la normalitat. Per mi no en té res de normal pq acabo de tenir un segon fill i enlloc de deixar el gran al cole i marxar pitant cap a treballar, m'he quedat a casa i la gran missió del matí és ocupar-me del peque i tenir el dinar fet a les 12 quan torni el gran. Per tant, a partir d'avui els menús tindran encara més importància en el meu dia a dia.

Avui he tret cigrons i espinacs del congelador per fer el primer plat i escalopa de vedella per segon.

Els cigrons sempre m'han costat de menjar però barrejats amb espinacs i panses, en canvi, els trobo deliciosos.

Primer de tot hem de saltejar els espinacs a foc molt lent en una paella amb oli ben calent. S'hi pot posar una mica d'all trossejat si us agrada i sinó simplement els espinacs amb sal. Cal fer-ho a foc ben lent perquè quedin ben tovets i el toc final és quan ja estan al punt per menjar-te'ls afegir-hi panses i anar.ho remenant fins que quedin un pèl gelatinoses i els doni un toc dolcet.

És un plat que m'encanta tot i que 2 dels ingredients, els cigrons i les panses, per separat no me les menjaria pq no me n'agrada el gust. Així doncs queda demostrat que les combinacions de sabor són la clau a la cuina.